3 de diciembre de 2003

LOS AFOROS DEL JÚCAR EN SU DESEMBOCADURA CONFIRMAN LA INEXISTENCIA DE CAUDAL AMBIENTAL ALGUNO Y POR TANTO LA MUERTE DEL RÍO.

LOS ECOLOGISTAS PIDEN A LA COMISIÓN EUROPEA EL CESE DE LA SOBREEXPLOTACIÓN DEL RÍO JÚCAR.

Ecologistas en Acción denuncia la brutal sobreexplotación de la cuenca del Júcar amparada por el Ministerio de Medio Ambiente y que permite ya certificar la muerte hidrológica de este río en su tramo bajo, propuesto irónicamente para formar parte de la Red Natura 2000 de espacios protegidos de la Unión Europea. Si el examen sobre el estado y la gestión de un río se pasa en su desembocadura, el Ministerio se ha ganado a pulso el suspenso más rotundo. Las cifras de aforos del río Júcar, aguas abajo del azud de Antella no permiten afirmar otra cosa.

Según los datos oficiales a los que han podido acceder los ecologistas, el caudal medio del río Júcar en su desembocadura (Cullera), desde el primero de enero de 1995 hasta finales de noviembre del 2003, ha sido de 2,58 m3/s, equivalente a 81 Hm3 anuales. Un volumen muy distante de los 200 Hm3 establecidos en el vigente Plan Hidrológico de Cuenca del Júcar aprobado en 1998, pero a esta alturas ya totalmente obsoleto y de urgente revisión.

La gravedad de la cifra anterior cobra toda su envergadura si consideramos que de ese caudal medio (2,58 m3/s), los ríos Magro, Albaida y Sellent han aportado 2,23 m3/s (el 86,4% del caudal total), quedando apenas 350 litros por segundo como aguas propias del río Júcar, en su mayor parte correspondiente a los vertidos de las estaciones depuradoras de aguas residuales. Una cantidad insignificante para un río con unas aportaciones naturales que se mueven en torno a los 2.000 Hm3/año.

Constatar que apenas el 0,55% de las aportaciones naturales del río llegan a su desembocadura es certificar con total seguridad la muerte del río Júcar. Este valor puede ser más comprensible si constatamos que en el año natural 2002, el 60% de los días (219 días) el Júcar no llegó a realizar aportación alguna en desembocadura, dejando por tanto de desembocar en Cullera. ¿Cómo puede seguir planteándose un trasvase como el del Júcar al Vinalopó ante esta apabullante realidad?

Constituye todo un sarcasmo que podamos dar estos datos reales de aforos del bajo Júcar apenas unos días antes de que el Gobierno español trasponga a la legislación española la Directiva Marco de Aguas de la Unión Europea, una norma de obligado cumplimiento que incluye las aguas litorales, vinculadas a la desembocadura de los ríos, como parte integrante de toda cuenca hidrológica. ¿Qué estado de salud de las aguas litorales puede llegar a garantizar un río como el Júcar que tiene por costumbre impuesta no llegar al mar y cuando lo hace lo único que vierte son aguas residuales más o menos depuradas?.

Ecologistas en Acción se ha dirigido a la Comisión Europea para que analice la gravedad de estos datos y no excluya a la gestión del río Júcar de las exigencias de la Directiva Marco de Aguas. Cualquier posible apoyo comunitario a las pretensiones de aumentar, incluso más, la presión expoliadora sobre este río valenciano, por parte del Ministerio de Medio Ambiente con el trasvase al Vinalopó, sólo constituiría la confirmación del papel mojado que supondrá en España la aplicación de la Directiva Marco de Aguas. La posible aprobación de la financiación europea a ese trasvase confirmaría la peligrosa e indeseable sospecha de que la Unión Europea no estudia los trasvases en sus aspectos hidrológicos, económicos y medioambientales, sino en función de componendas y presiones políticas de los Gobiernos, totalmente ajenas a la vida de los ríos.

Más información: Carlos Feuerriegel, tfno: 669228010

NOTA DE PREMSA D'ECOLOGISTES EN ACCIÓ DEL PAÍS VALENCIÀ

3 de desembre del 2003

ELS AFORAMENTS DEL XÚQUER EN LA SEUA DESEMBOCADURA CONFIRMEN LA INEXISTÈNCIA DE CABAL AMBIENTAL I PER TANT LA MORT DEL RIU.

ELS ECOLOGISTES DEMANEN A LA COMISSIÓ EUROPEA EL CESSAMENT DE LA SOBREEXPLOTACIÓ DEL RIU XÚQUER.

Ecologistes en Acció denuncia la brutal sobreexplotació de la conca del Xúquer emparada pel Ministeri de Medi Ambient i que permet ja certificar la mort hidrològica d'este riu en el seu tram baix, proposat irònicament per a formar part de la Xàrcia Natura 2000 d'espais protegits de la Unió Europea. Si l'examen sobre l'estat i la gestió d'un riu es passa en la seua desembocadura, el Ministeri s'ha guanyat a pols el suspens més rotund. Les xifres d'aforaments del riu Xúquer, aigües baix de l'assut d'Antella no permeten afirmar una altra cosa.

Segons les dades oficials a qui han pogut accedir els ecologistes, el cabal mitjà del riu Xúquer en la seua desembocadura (Cullera), des del primer de gener de 1995 fins a finals de novembre del 2003, ha sigut de 2,58 m3/s, equivalent a 81 Hm3 anuals. Un volum molt distant dels 200 Hm3 establits en el vigent Pla Hidrològic de Conca del Xúquer aprovat en 1998, però en aquests moments ja totalment obsolet i d'urgent revisió.

La gravetat de la xifra anterior cobra tota la seua envergadura si considerem que d'eixe cabal mitjà (2,58 m3/s), els rius Magre, Albaida i Sellent han aportat 2,23 m3/s (el 86,4% del cabal total), quedant a penes 350 litres per segon com a aigües pròpies del riu Xúquer, en la seua major part corresponent als abocaments de les estacions depuradores d'aigües residuals. Una quantitat insignificant per a un riu amb unes aportacions naturals que es mouen entorn dels 2.000 Hm3/any.

Constatar que a penes el 0,55% de les aportacions naturals del riu arriben a la seua desembocadura és certificar amb total seguretat la mort del riu Xúquer. Este valor pot ser més comprensible si constatem que l'any natural 2002, el 60% dels dies (219 dies) el Xúquer no va arribar a realitzar cap aportació en desembocadura, deixant per tant de desembocar en Cullera. ¿Com pot seguir plantejant-se un transvasament com el del Xúquer al Vinalopó davant d'esta sagnant realitat?

Constituïx tot un sarcasme que podamos donar estes dades reales d'aforaments del baix Xúquer a penes uns dies abans que el Govern espanyol trasposi a la legislació espanyola la Directiva Marco d'Aigües de la Unió Europea, una norma d'obligat compliment que inclou les aigües litorals, vinculades a la desembocadura dels rius, com a part integrant de tota conca hidrològica. ¿Quin estat de salut de les aigües litorals pot arribar a garantir un riu com el Xúquer que té per costum imposat no arribar al mar i quan ho fa l'única cosa que aboca són aigües residuals més o menys depurades?.

Ecologistes en Acció s'ha dirigit a la Comissió Europea perquè analitze la gravetat d'estes dades i no excloga a la gestió del riu Xúquer de les exigències de la Directiva Marc d'Aigües. Qualsevol possible suport comunitari a les pretensions d'augmentar, inclús més, la pressió espoliadora sobre este riu valencià, per part del Ministeri de Medi Ambient amb el transvasament al Vinalopó, només constituiria la confirmació del paper mullat que suposarà a Espanya l'aplicació de la Directiva Marc d'Aigües. La possible aprovació del finançament europeu a eixe transvasament confirmaria la perillosa i indesitjable sospita que la Unió Europea no estudia els transvasaments en els seus aspectes hidrològics, econòmics i mediambientals, sinó en funció d'avinences i pressions polítiques dels Governs, totalment alienes a la vida dels rius.

Més informació: Carlos Feuerriegel, tfno: 669228010